a. Sinopsis del
documental
Aquest documental tracta sobre
l’obsolescència programada i la seva utilització pel que fa al increment de les
vendes. A més a més, posa de manifest diversos exemples per tal de demostrar la
seva eficàcia respecte les grans indústries. Tanmateix dóna les diferents
opinions d’experts que expressen els principals avantatges i inconvenients que
provoca l’obsolescència programada en la societat.
Un dels primers exemples d’obsolescència
programada és la bombeta que en els seus inicis era de llarga duració i
resistència, però a mida que el temps passava, es seguien fabricant de millors
encara que no es venien amb aquestes característiques sinó que les fabricaven
de més mala qualitat i molt més fràgils. Aquesta tècnica va resultar molt
positiva econòmicament per les empreses així que ràpidament es va estendre per
altres productes com les mitges, l’Ipod i les impressores entre d’altres.
b. Crítica del
documental que parla de:
Què és l’obsolescència
programada?
És una política d’empresa que consisteix en
dissenyar els productes que consumim expressament per acotar la seva vida
perquè fallin i així poder augmentar el nombre de vendes. Aquesta tècnica
aparegué a partir dels anys 20, quan es va produir un consum massiu de la
població i les empreses van veure la necessitat de posar una data de caducitat
als productes de manera que a partir d’aquell moment el productes morís.
L’obsolescència programada va en contra de
l’eternitat d’un producte necessari mentre que recolza el consum il·limitat,
les compres freqüents i repetides i la necessitat d’obtenir els productes més
moderns.
Què és el
consumisme?
La paraula consumisme és un terme que
s'utilitza per descriure els efectes d'igualar la felicitat personal a la
compra de béns i serveis o al consum en general. El cas és exemplificat per la
frase com més consumeixo, més feliç sóc. També es refereix al consum desmesurat
de béns i serveis en la societat contemporània que impacta en els recursos naturals
i l'equilibri ecològic de manera seriosa.
Els principals elements del consumisme són la
publicitat, el crèdit (diners) i l’obsolescència programada.
El consumisme es veu incentivat principalment
per:
- La publicitat, que en algunes ocasions aconsegueix convèncer al públic de que una despesa és necessària quan abans es considerava un luxe.
- La predisposició d'usar i llençar de molts productes.
- La baixa qualitat d'alguns productes que comporten un període de vida relativament baix, encara que són atractius pel seu baix cost, a llarg termini surten més cars, i són més nocius per al medi ambient.
- Algunes patologies com l'obesitat o la depressió que ens fan creure més fàcilment en la publicitat enganyosa, pensant que podem resoldre els nostres problemes consumint indiscriminadament aliments, begudes, articles miraculosos i d'altres tipus de productes.
- El rebuig inadequat d'objectes que poden ser reutilitzats o reciclats, ja sigui per nosaltres o per altres.
- La cultura i la pressió social.
La nostra
opinió sobre la obsolescència programada, discutint el arguments a favor i en
contra que apareixen en el documental.
A favor:
- Si l’obsolescència programada no existís no haurien tants oficis disponibles per als treballadors com per exemple els arquitectes, guàrdies, dissenyadors...
- Perquè l’economia segueixi el seu rumb i es desenvolupi econòmicament es necessita l’aplicació d’aquesta tècnica.
- Un article que es desgasta és un malson per les empreses ja que suposa pèrdues econòmiques.
- És una bona idea per sortir de la crisi perquè així no es frenen les compres, el cicle productiu mai para, es creen llocs de feina i s’obtenen més beneficis.
En
contra:
- Els recursos que s’utilitzen per fabricar els productes són limitats i un ús excessiu d’aquests els podria fer desaparèixer.
- Com que cada dia es produeixen tants productes en relativament poc temps i la gent desitja sempre els més nous i recents, per efectes de la publicitat i del consumisme, es creen molts residus dels productes restants que són enviats a països del tercer món. Aquest és un gran desavantatge per al medi ambient (hi ha més del 80% dels productes electrònics abandonats als països pobres i sense recursos).
- L’obsolescència programada només es duu a terme als països capitalistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada